Salta al contingut
Tots els articles

Per què hi ha diverses Stolpersteine davant d'una mateixa casa?

Davant d'una casa hi pot haver diverses Stolpersteine perquè cada pedra és per a una persona i es troba a l'última casa que aquella persona va triar lliurement.

Davant d'algunes cases hi ha diverses Stolpersteine una al costat de l'altra. Cada pedra és per a una persona, i cada una es troba davant de l'última casa que aquella persona va triar lliurement. Si diverses persones que vivien a la mateixa adreça van ser perseguides, hi ha diverses pedres.

Stolperstein és alemany per a «pedra d'ensopegada», i en neerlandès la gent sovint diu «struikelsteen». La pedra és un petit bloc de formigó, d'uns 10 × 10 × 10 centímetres, amb una placa de llautó a sobre. Està a ras del paviment, de manera que físicament no s'hi ensopega. Per llegir el nom, cal inclinar-se.

Una pedra per a cada persona

Cada pedra porta un nom, un any de naixement i què li va passar a la persona, com la data i el lloc de detenció o de deportació. El text sol començar amb «HIER WOHNTE» en alemany, «HIER WOONDE» en neerlandès o «ICI HABITAIT» en francès, que volen dir tots «aquí va viure». Hi ha variants, com ara «aquí va treballar» o «aquí va estudiar».

L'última casa que van triar

Una pedra es troba davant de l'última casa que la persona va triar lliurement, abans que la forcessin a marxar, a amagar-se o a ser detinguda. De vegades és un lloc de treball o una escola. Si diverses persones a la mateixa adreça tenien aquella casa com a últim lloc escollit lliurement, hi ha diverses pedres.

Famílies una al costat de l'altra

Les famílies reben pedres una al costat de l'altra, de manera que tornen a estar juntes davant de casa seva. També es col·loquen pedres per a persones que van sobreviure, per exemple perquè van fugir o es van amagar, de manera que la família apareix completa.

Qui sol·licita una pedra

Les pedres les sol·liciten i les paguen persones privades i grups locals, com ara familiars, veïns, escoles, fundacions locals i associacions d'història. Voluntaris locals investiguen la vida de la persona als arxius, busquen familiars i demanen permís al municipi, perquè el paviment és domini públic. La pedra es col·loca en una cerimònia breu, sovint amb familiars, veïns i alumnes. Es llegeixen els noms i sovint es deixen flors.

En llocs on hi va haver moltes víctimes, de vegades no hi ha una pedra individual sinó una Stolperschwelle: una llarga tira de llautó amb un sol text per a tot el grup. És una forma diferent, pensada per a un grup i no per a una sola persona.

Per veure qui és commemorat en una adreça, cerqui pel nom, el carrer o la ciutat al mapa de Stolpersteine.