Com cal comportar-se davant d'una Stolperstein?

Pot aturar-se, llegir el text i inclinar el cap per fer-ho. Les Stolpersteine estan a ras del paviment, de manera que el nom només es pot llegir inclinant-se. Fer fotografies d'una pedra és normal, com ho és a qualsevol memorial públic. En les cerimònies, els noms es llegeixen en veu alta i sovint es deixen flors, i pot deixar flors de la mateixa manera en una pedra que visiti.

Per què s'inclina

Les pedres commemoren persones perseguides pels nazis entre el 1933 i el 1945, i també persones que van sobreviure, per exemple fugint o amagant-se. L'artista alemany Gunter Demnig diu que s'ensopega amb el cap i amb el cor, no amb els peus. Cada pedra és un bloc de formigó d'uns 10 × 10 × 10 centímetres amb una placa de llautó a sobre. La inscripció sol començar amb «HIER WOHNTE» en alemany, «HIER WOONDE» en neerlandès o «ICI HABITAIT» en francès, que volen dir tots «aquí va viure». Després vénen el nom, l'any de naixement i què va passar. Algunes pedres diuen «aquí va treballar» o «aquí va estudiar». En neerlandès, la gent sovint diu struikelsteen.

Demnig sovint cita una dita del Talmud: una persona només és oblidada quan s'oblida el seu nom. Llegir el text és la finalitat de la pedra.

Passar per sobre d'una pedra

El projecte no considera que estar damunt d'una pedra o passar-hi per sobre sense voler sigui una ofensa. La majoria de la gent simplement les esquiva quan se n'adona. Hi ha qui s'oposa a la forma, perquè els noms queden al terra on la gent hi passa. Els partidaris responen que passar per sobre no és una falta de respecte, que inclinar-se per llegir és precisament la idea, i que molts familiars demanen les pedres ells mateixos.

Neteja

Qualsevol persona pot netejar una pedra, i no cal cap permís. El llautó es torna marró a l'aire lliure i després fosc, de manera que les pedres s'haurien de netejar com a mínim un cop a l'any, i més sovint si és possible. La guia de neteja explica com fer-ho.

Qui sol·licita una pedra

Les pedres les sol·liciten i les paguen persones privades i grups locals, com ara familiars, veïns, escoles i associacions d'història locals. El municipi ha de donar permís, perquè el paviment és domini públic.

Cerqui al mapa per veure qui és commemorat en una adreça propera.