Salta al contingut
Tots els articles

Per què Munic no permet les Stolpersteine?

Munic no permet les Stolpersteine a la via pública. La crítica més coneguda, Charlotte Knobloch, objecta que els noms queden on passa la gent.

La ciutat de Munic no permet les Stolpersteine a la via pública. En lloc d'això, utilitza plaques i esteles a les parets i als pilars. La decisió es deriva de la crítica a la forma.

L'objecció

La crítica més coneguda és Charlotte Knobloch, que va presidir durant molts anys la comunitat jueva de Munic. Objecta que els noms de les víctimes queden al terra, on la gent hi passa per sobre. Les pedres estan a ras del paviment, de manera que els noms són al nivell on la gent camina. Cada pedra és per a una persona, i les famílies reben pedres una al costat de l'altra, de manera que tornen a estar juntes davant de casa seva. Les pedres es col·loquen en una petita cerimònia, sovint amb familiars, veïns i alumnes.

La resposta dels partidaris

Els partidaris responen que passar per sobre no és una falta de respecte. Diuen que inclinar-se per llegir el nom és precisament la idea de la pedra. Molts familiars també demanen les pedres ells mateixos. La forma prové de l'artista alemany Gunter Demnig, que va tenir la idea el 1992. El 16 de desembre de 1992 va col·locar una primera pedra davant de l'ajuntament històric de Colònia, en record de l'ordre de 1942 de deportar sinti i roma a Auschwitz.

On sí que hi ha pedres

Les primeres Stolpersteine per a persones concretes es van col·locar a Colònia el 1995, i a Berlín-Kreuzberg el 1996, en un primer moment sense permís oficial. El 1997 es van col·locar a St. Georgen, a prop de Salzburg, a Àustria, les primeres pedres aprovades oficialment. A partir del 2000 la ciutat de Colònia va donar el permís, i el projecte va créixer a partir d'aquí. Actualment hi ha més de 100.000 Stolpersteine en uns 30 països europeus. Les pedres les sol·liciten i les paguen persones privades i grups locals, entre ells familiars, veïns, escoles i associacions d'història. Els voluntaris locals demanen permís al municipi, perquè el paviment és domini públic.

Des del 2019, Stichting 18 September, d'Eindhoven, porta una base de dades de les Stolpersteine als Països Baixos i a Bèlgica, juntament amb organitzacions locals, i ara també de pedres d'altres països. Durant molts anys, Demnig va col·locar ell mateix la majoria de les pedres. Si sap més coses sobre una persona, pot enviar-les a [email protected].

Trobi pedres en altres ciutats al mapa de Stolpersteine.app.