Salta al contingut
Tots els articles

Stolperstein o placa commemorativa: quina és la diferència?

Una Stolperstein és una petita pedra col·locada al paviment per a una persona. Una placa commemorativa o un monument habitual sol estar en un sol lloc.

Una Stolperstein és una petita pedra col·locada al paviment, amb una placa de llautó a sobre, feta per a una sola persona. Una placa commemorativa o un monument habitual sol estar en un sol lloc i sovint commemora diverses persones alhora. La diferència rau sobretot en el lloc i en el nombre. Per saber més sobre les pedres en si, llegeixi què és una Stolperstein.

El lloc: al paviment, a la porta

Una Stolperstein és a ras del paviment, davant de l'última casa que la persona va triar lliurement. Una placa commemorativa sovint penja d'una paret o es troba en una plaça. Per llegir una Stolperstein, cal inclinar-se. El nom queda, per tant, a prop del lloc on la persona va viure.

Les pedres les sol·liciten i les paguen persones privades i grups locals, com ara familiars, veïns i escoles. Els voluntaris investiguen primer la vida de la persona i demanen permís al municipi, perquè el paviment és domini públic. Les pedres també es col·loquen per a persones que van sobreviure.

El material i la forma

Cada pedra és un bloc de formigó d'uns 10 × 10 × 10 centímetres, amb una placa de llautó a sobre. El text s'estampa al llautó a mà, lletra per lletra. Des del 2005, les pedres les fa a mà l'escultor Michael Friedrichs-Friedlaender a Berlín.

Una pedra per persona, en molts llocs

Cada Stolperstein és per a una persona. N'hi ha més de 100.000, repartides per moltes poblacions d'Europa. Cada persona rep una pedra pròpia, a la seva adreça. Per als llocs on hi va haver moltes víctimes, hi ha la Stolperschwelle: una llarga tira de llautó amb un sol text per a tot el grup.

L'alternativa a Munic

La ciutat de Munic no permet les Stolpersteine a la via pública. Utilitza plaques i esteles a les parets i als pilars. Charlotte Knobloch, que va presidir durant molts anys la comunitat jueva de Munic, objecta que els noms de les víctimes queden al terra, on la gent hi passa per sobre. Els partidaris responen que passar per sobre no és una falta de respecte, i que inclinar-se per llegir és precisament la idea.

Per trobar les pedres d'una adreça que coneix, cerqui al mapa.