Salta al contingut
Tots els articles

Com s'explica a infants què són les Stolpersteine?

Comenci per la pedra en si: una petita placa de llautó al paviment amb un nom i les paraules aquí va viure. Després expliqui qui hi vivia i què va passar.

Comenci per la pedra en si. Mostri al nen o a la nena la petita placa de llautó al paviment, llegeixi les paraules en veu alta i deixi que el nen o la nena llegeixi el nom. Després expliqui que una Stolperstein marca l'última casa que la persona va triar lliurement, abans que la forcessin a marxar, a amagar-se o a ser detinguda. La pedra diu «aquí va viure», i aquest és el nucli de l'explicació.

Què diuen les paraules de la pedra

La majoria de les pedres comencen amb «HIER WOONDE» en neerlandès, «HIER WOHNTE» en alemany o «ICI HABITAIT» en francès. Les tres volen dir el mateix. Després d'aquestes paraules vénen el nom, l'any de naixement i què li va passar a la persona. Algunes pedres diuen «aquí va treballar» o «aquí va estudiar». Expliqui les paraules una a una. Els infants més grans poden buscar aquestes paraules:

  • geboren (neerlandès) o né / née (francès): nascut/da
  • ondergedoken: es va amagar
  • gearresteerd: detingut
  • gedeporteerd: deportat
  • gevlucht: fugit
  • overleefd: va sobreviure

Per què la pedra és davant d'una casa

Hi ha més de 100.000 Stolpersteine en uns 30 països europeus. Una pedra és per a una persona. Les famílies reben pedres una al costat de l'altra, de manera que tornen a estar juntes davant de casa seva. També es col·loquen pedres per a persones que van sobreviure, per exemple fugint o amagant-se, de manera que les famílies apareixen completes. De vegades una pedra es troba davant d'una escola o d'un lloc de treball, en lloc d'una casa. Expliqui que la pedra és al carrer perquè la persona hi va viure o hi va treballar una vegada.

Preguntes que fan els infants

Respongui les preguntes amb honestedat i de manera breu, i digui quan no ho sap. Un infant pot preguntar per què hi ha gent que esquiva les pedres. La majoria de la gent ho fa quan se'n dona compte. Els alumnes sovint assisteixen a les col·locacions amb familiars i veïns, on els noms es llegeixen en veu alta. No tothom està d'acord amb la forma, perquè els noms queden al terra on la gent hi passa per sobre. L'artista Gunter Demnig pretenia que la gent s'inclinés per llegir el nom. Diu que la gent s'ensopega amb el cap i amb el cor.

Cerqui al mapa pel carrer per trobar les pedres prop de casa seva.