Gunter Demnig és un artista alemany. Va néixer a Berlín el 1947, i va tenir la idea de les Stolpersteine el 1992. «Stolperstein» és alemany per a «pedra d'ensopegada». El projecte sovint es descriu com el memorial descentralitzat més gran del món. Més informació es pot trobar a stolpersteine.eu, el lloc propi de Demnig.
La primera pedra
El 16 de desembre de 1992, Demnig va col·locar una primera pedra davant de l'ajuntament històric de Colònia. La pedra recorda l'ordre de 1942 de deportar sinti i roma a Auschwitz. Les primeres pedres per a persones concretes es van col·locar a Colònia el 1995 i a Berlín-Kreuzberg el 1996, en un primer moment sense permís oficial. El 1997 es van col·locar a St. Georgen, a prop de Salzburg (Àustria), les primeres pedres aprovades oficialment. A partir del 2000 la ciutat de Colònia va donar el permís, i el projecte va créixer a partir d'aquí.
Per què al paviment?
Una Stolperstein és a ras del paviment, de manera que físicament no s'hi ensopega. La idea de Demnig és que s'ensopega amb el cap i amb el cor, i que per llegir el nom cal inclinar-se. Sovint cita una dita del Talmud: una persona només és oblidada quan s'oblida el seu nom.
Com neixen les pedres
Les pedres les sol·liciten i les paguen persones privades i grups locals, com ara familiars, veïns, escoles i associacions d'història. Voluntaris locals investiguen la vida de la persona als arxius, busquen familiars i demanen permís al municipi, perquè el paviment és domini públic. Des del 2005, les pedres les fa a mà l'escultor Michael Friedrichs-Friedlaender a Berlín. La col·locació és una petita cerimònia en què es llegeixen els noms i sovint es deixen flors, normalment amb familiars, veïns i alumnes. Durant molts anys, Demnig va col·locar ell mateix la majoria de les pedres.
Crítiques
No tothom està d'acord amb la forma. Charlotte Knobloch, que va presidir durant molts anys la comunitat jueva de Munic, objecta que els noms queden al terra on la gent hi passa per sobre. Per aquest motiu, Munic no permet les Stolpersteine a la via pública, i en lloc d'això utilitza plaques i esteles a les parets i als pilars. Els partidaris responen que passar per sobre no és una falta de respecte, que inclinar-se per llegir és precisament la idea, i que molts familiars demanen pedres per si mateixos.
Al mapa pot trobar les pedres properes.
Llegeix-ne més
Com es fa una Stolperstein, i qui la fa?
Una Stolperstein és un bloc de formigó amb una placa de llautó, i el text s'estampa al llautó a mà, lletra per lletra.
On es col·loca una Stolperstein, i per què davant d'aquesta casa?
Una Stolperstein es troba davant de l'última casa que la persona va triar lliurement, abans que la forcessin a marxar, a amagar-se o a ser detinguda.
Qui rep una Stolperstein, i quines víctimes es commemoren?
Les Stolpersteine honoren persones perseguides pels nazis entre el 1933 i el 1945, entre elles jueus, sinti i roma, i persones perseguides per motius polítics.
