Les petites plaques de llautó als paviments d'arreu d'Europa són Stolpersteine. Es troben en uns 30 països europeus, entre ells Alemanya, Àustria, els Països Baixos, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Dinamarca, Polònia, la República Txeca, Hongria, Eslovènia i Ucraïna. Cada pedra commemora una persona perseguida pels nazis.
Per què n'hi ha en tants països?
L'artista alemany Gunter Demnig va iniciar el projecte el 1992. El 16 de desembre de 1992 va col·locar una primera pedra davant de l'ajuntament històric de Colònia, en record de l'ordre de 1942 de deportar sinti i roma a Auschwitz. Les primeres pedres per a persones concretes es van col·locar a Colònia el 1995 i a Berlín-Kreuzberg el 1996, en un primer moment sense permís oficial. El 1997 es van col·locar a St. Georgen, a prop de Salzburg (Àustria), les primeres pedres aprovades oficialment. A partir del 2000 la ciutat de Colònia va donar el permís, i el projecte va créixer a partir d'aquí.
Què diu el text?
La inscripció sol començar amb «HIER WOONDE» a les pedres neerlandeses, «HIER WOHNTE» a les alemanyes i «ICI HABITAIT» a les franceses. Totes tres volen dir «aquí va viure». Després vénen el nom, l'any de naixement i què li va passar a la persona. Per a la forma de la pedra, vegi què és una Stolperstein.
Com es fa una pedra
Els familiars, els veïns, les escoles, les fundacions locals i les associacions d'història sol·liciten una pedra i la paguen. Voluntaris locals investiguen la vida de la persona als arxius, busquen familiars i demanen permís al municipi, perquè el paviment és domini públic. La pedra es col·loca en una petita cerimònia, sovint amb familiars, veïns i alumnes. Es llegeixen els noms i sovint es deixen flors. Durant molts anys, Demnig va col·locar ell mateix la majoria de pedres.
Crítiques i què es pot fer
No tothom està d'acord amb la forma. Charlotte Knobloch, que va presidir durant molts anys la comunitat jueva de Munic, objecta que els noms queden al terra on la gent hi passa per sobre. Per aquest motiu, Munic no permet les Stolpersteine a la via pública. El projecte no considera que trepitjar una pedra sense voler sigui una ofensa. Si una pedra es fa malbé, es roba o s'emporta durant obres a la via pública, avisi el grup local de Stolpersteine o el municipi, perquè la pedra es pugui tornar a col·locar o substituir.
Al mapa pot veure quines pedres es troben en un carrer o en una ciutat.
Llegeix-ne més
Què vol dir «Hier woonde» en una pedra?
«Hier woonde» és neerlandès per a «aquí va viure». Sol obrir la inscripció de les Stolpersteine neerlandeses, que marquen l'última casa que una persona va triar lliurement.
Com es llegeix la inscripció d'una Stolperstein?
La inscripció d'una Stolperstein sol seguir un ordre: «aquí va viure», després el nom, l'any de naixement i què va passar. Es llegeix de dalt a baix.
Per què es diuen pedres d'ensopegada (Stolpersteine)?
Stolperstein és alemany per a pedra d'ensopegada. Les pedres estan a ras del paviment, de manera que no s'hi ensopega, però cal inclinar-se per llegir el nom.
